Et presentem a "Matoll"

Aquest solitari dent de lleó ha estat la nostra planta-mascota per presentació espontània de candidatura.

Sabíem que seria una relació curta, però no per això ha deixat de ser interessant: des de l'inici ha estat una mascota sorprenent.

Què és això d'una empresa de desenvolupament digital parlant de botànica?

Tot té la seva explicació, no hem perdut el nord. La història completa és com a mínim sorprenent tenint en compte que es basa en fets fortuïts, genuïns i 100% aleatoris.

Hem vist créixer a "Matoll", i no solament això: com els millors amics, sabem d'on ve i per què va acabar en la nostra finestra.
El que no podíem preveure era que arribarà a sortir alguna cosa del desastrós i esgarrifós aterratge que va marcar la seva inesperada arribada.

L'arribada

"Matoll" va arribar a la jardinera de la nostra façana farà uns mesos. Podríem haver investigat la data precisa perquè va existir un vídeo en HD que documentava els fets d'aquest dia, però passa que el vídeo ho esborrem perquè era molt gore i donava una angúnia tremenda.
A més això no és un informe tècnic: és la curiosa història d'una dent de lleó amb complex d'alien...

La seva arribada ja va ser un desastre. Què podíem esperar d'una cosa tan maldestre i poc afortunat?

Imagina't que estem a l'oficina tots en silenci, concentrats, un d'aquests matins caloroses de finals d'Estiu.

Tot d'una... - BAAAMM! - Impacte directe contra el finestral sud. Tots els caps s'aixequen alhora; tots els ulls s'aparten de la pantalla, sincerament crec que em vaig posar a 120 pulsacions en repòs de l'ensurt, em va agafar molt abstret... I això que l'oficina de eData és gran, realment l'aterratge va ser de categoria per a la coloma que es partir la crisma volant a tot ficar directa contra un vidre reforçat que és com una paret de ciment.

La bestiola era un exemplar d'aquests que si fos un pollastre, diria que es tractava d'un cresta blau del Maresme, aquests enormes pollastres de corral que es crien tradicionalment per poc que surtis de Badalona direcció Mataró.

Quina bèstia de colom! - variant Plaça Catalunya Barcelona genuïna rata voladora - i quin mal calibrat tenia el radar el camió amb plomes que es va donar de cara a velocitat de bombarder en picat...

El cas és que després de semblant ensurt ens va costar una mica reprendre el fil. Em vaig acostar al finestral que és on em poso per contestar-te al telèfon quan ens truques (quines vistes!) i va ser quan vaig veure de què anava el pollastre (mai millor dit).

El colom (model Falcon Heavy, insisteixo) seguia viva. No calia ser veterinari per diagnosticar que l'au no tornaria a volar: però creu-me si et dic que pegar-te un viatge contra una finestra no és la pitjor dels malsons d'un colom a la zona de Badalona on som...

Turuk Maktu: l'última ombra

Una bèstia feta de urpes, ullals i molta mala llet l'ombra a l'abatre sobre tu és l'últim que veus abans de morir.

Això ha de ser el que pensa un colom d'una gavina.

Perquè si els coloms de la nostra zona són GRANS, les gavines són FEROTGES.

Estava jo davant del vidre veient al colom intentant ordenar el seu món: en tot just un minut ja erem trio...

Una gavina es va posar amb la gràcia de la pràctica just al costadet del plumífer ferit, el que venia després ja ho sabia perquè ho hem vist diverses vegades abans, però aquesta vegada va ser molt, molt desagradable per la ferotge i sanguinari del festí...

Aquí ja portava jo estona assegut de nou, però des de la meva taula podia veure part de l'escena i en el que van haver de ser menys de 10 minuts, la gavina havia reduït a l'enorme colom a girones tot just identificables. Quedava la "carcassa" buida, tot just una ales enganxades a res.

Dissimuladament havia deixat el mòbil gravant l'escena en pro de la ciència, però quan vam posar el resultat en pantalla gran vam decidir en qüestió de segons que això no interessava viralizar-ho.

Alien: El vuitè passatger

I és que "Matoll" venia dins. Com el Kinder sorpresa que et demanen els nens en sortir de l'escola, el nostre intrèpida llavor de dent de lleó formava part de la dieta rica en fibra que seguia la defenestrada colom.

El seu cicle va haver de transcórrer en alguna altra banda, quan el colom dejectés sobre el cotxe d'algú i la llavor acabés rebotant cap terreny adient...

Però va voler l'atzar que acabés la llavoreta amagada a l'interior del que quedava de colom a la jardinera davant de la nostra finestra sud.

La font de la vida

Has de saber que les jardineres es van deixar preparades per acollir algun nou tipus de vegetació penjant, terreny propici per a desenvolupament vegetal, però al no haver-se definit encara el projecte verd el reg està òbviament tallat.

Però Badalona aquesta al costat del mar i la humitat matinal és una cosa normal en racons i les superfícies fredes sempre mostren bassals de condensació. Resulta que mentre les jardineres del nostre nivell es veuen sempre molt seques, les del nivell superior recollien més humitat per motius que se m'escapen. Van passar els dies, els ressecs restes seguien allà i ens oblidem del tema...

Fins que un dia, mentre comentava temes de SEO local amb un client des de la meva finestra preferida em vaig fixar en una cosa que em va cridar l'atenció: un degoteig molt escàs que procedia del sisè pis, l'àtic del nostre edifici. Vaig prendre nota mental i al meu...

Un altre estona em vaig fixar que el període entre gota i gota era d'uns 4 minuts, realment un degoteig lent per omplir una galleda però per a la llavor del que seria "Matoll" va ser ni més ni menys que la Font de la Vida. Perquè la gota aterrava a la vora exterior de la jardinera, si arriba a caure regularment un centímetre més cap a fora hagués mullat alguna cosa al carrer.
La esquitxada repetida d'aquest degoter era la darrera cosa que li mancava a la llavor per posar-se en marxa. I ho va fer.

"Matoll" i l'storytelling

La nostra mascota-planta ja no hi és, o sí que està però aquesta ressecada i marcida. Però ens ha deixat una història per explicar.

Les històries són un mecanisme ideal per connectar amb el teu públic, aprofites elements de la teva narració per tocar punts d'interès potencial del teu target, introdueixes subtilment valors de marca, o productes, serveis ... El que sigui, però d'una forma molt amigable i captivadora.

Això és el que s'ha anomenat storytelling, explicar històries que captivin parlant dels teus clients de manera subtil i efectiva.

Sona fins i tot bonic...

Vols que li expliquem la teva història al món?

Comentaris (0)

Cap comentari.

Deixa un comentari